Ves al contingut
Vayle

Pàgines web

Web per a gestoria i assessoria: què fa que un client et triï

Un client nou tria gestoria per encaix: amb qui treballes, què li treus de sobre i com treballareu junts. La teva web ho ha de dir a la primera pantalla.

· 7 min de lectura

Web per a gestoria i assessoria: què fa que un client et triï

Qui busca gestoria no compara títols, perquè dona per fet que totes les de la llista saben presentar un model trimestral. Busca encaix: algú que ja porta negocis com el seu, que li tregui de sobre una feina concreta i amb qui sigui fàcil parlar quan el termini apreta.

Moltes webs de gestories responen una altra pregunta. Enumeren serveis amb el vocabulari de la professió («assessorament integral», «solucions fiscals»), posen una foto de banc d'imatges amb dues mans que se saluden i acaben en un formulari. El visitant se'n va sense saber si aquella gestoria accepta clients com ell. Això és el que jo hi posaria al seu lloc, pàgina a pàgina.

Què vol saber primer un client nou?

Tres coses, i haurien d'estar respostes a la primera pantalla de la portada.

  • Amb qui treballes. Autònoms, societats petites, botigues en línia, bars i restaurants, propietaris que lloguen pisos, un ofici concret. Dir qui és el teu client típic diu més que qualsevol adjectiu. L'amo d'un bar que llegeix «hostaleria» a la primera línia continua llegint.
  • Què li treus de sobre. No «comptabilitat, laboral, fiscal», sinó el resultat amb les paraules del client: els trimestres presentats sense haver-te d'empaitar, les nòmines a temps, el tancament de l'any resolt, algú a qui trucar abans de signar un lloguer o contractar algú.
  • Com començar. Un sol pas clar: reservar una trucada curta, o enviar quatre dades per un formulari. No tres botons que fan el mateix.

Si la teva primera pantalla diu «Assessorament professional de confiança», no diu res que no pugui dir la gestoria del davant. Canvia-la per una frase que només pugui escriure el teu despatx.

Cal una pàgina per a cada tipus de client?

Gairebé sempre, sí. Per a mi és el canvi que més aporta a la web d'una assessoria.

Una pàgina per a cada tipus de client et deixa parlar directament amb aquella persona: què necessita qui es dona d'alta com a autònom, què canvia quan un autònom munta una societat limitada, què demana una botiga en línia que no demana un bar. Cada pàgina respon les preguntes que aquell client fa de debò, amb les seves paraules, i acaba amb la mateixa invitació a parlar.

Aquestes pàgines també treballen en silenci a Google. Qui busca «gestoria per a autònoms a Reus» o «assessoria per a botigues en línia» és molt més a prop de contractar que qui busca «gestoria». Una pàgina escrita just per a aquella persona té motius per sortir. A sortir a les cerques locals t'explico la part local, inclòs el Perfil d'Empresa de Google que surt al costat de la teva web als resultats.

Sigues honest. Dos o tres tipus de client que portes de debò valen més que deu pàgines per a clients que no has tingut mai.

Poses els honoraris a la web?

Aquí cada gestoria té la seva opinió, i no hi ha una única resposta correcta.

Hi ha despatxos que treballen amb quotes mensuals per a clients tipus, i ensenyar què inclou cada quota, i què la fa pujar, estalvia una trucada a tothom. D'altres fan pressupost de cada cas, perquè dues societats petites poden donar una feina molt diferent. Totes dues opcions són raonables. El que no funciona és el silenci: qui no troba ni una pista de com cobres sol imaginar-se el pitjor i passa a la següent.

Un punt intermedi que encaixa amb moltes assessories és explicar de què depèn la quota: el nombre de factures al mes, si hi ha treballadors, com arriba la documentació, si el client és en mòduls o en estimació directa, i quant d'assessorament espera entre trimestre i trimestre. Així el visitant sap com pensar en el cost sense una xifra que es fa vella. A poses preus a la web? tens els pros i els contres.

Amb qui tractarà el client?

La gent contracta una persona, no un logo. Fins i tot un despatx de dues persones hi guanya amb una pàgina curta que digui qui fa què.

  • Una foto real de cada persona que parla amb clients, no una de banc d'imatges.
  • De què s'ocupa cadascú, amb paraules normals.
  • Els idiomes en què atens. Per a molts clients, poder parlar dels seus impostos en català, en castellà o en anglès és el que decideix.
  • Com prefereixes que et contactin (telèfon, correu, WhatsApp) i en quant de temps pot esperar resposta un client en plena campanya de la renda i fora d'ella.

L'últim punt importa més del que sembla. Les gestories tenen setmanes en què les respostes s'alenteixen. Dir-ho a la web, amb un termini realista, crea una expectativa que pots complir en lloc d'una que trencaràs.

Com t'haurien d'enviar la documentació els clients?

Adjuntant-la al formulari de contacte, no.

Una gestoria rep DNI, extractes del banc, dades de nòmines i declaracions. Un formulari web normal envia els missatges per sistemes de correu que no estan pensats per a això, i acaben còpies on ningú no volia. Molts programes de comptabilitat, i eines específiques, porten un portal del client o una pujada segura d'arxius, i la teva web hi hauria de portar sense embuts: un enllaç «Àrea de clients» o «Enviar documentació» a la capçalera, amb una frase que expliqui què va on. I si avui tot arriba per WhatsApp, la web és un bon lloc per començar a posar-hi ordre.

El formulari públic té llavors una sola feina: el primer missatge d'algú que encara no és client. Demana només el nom, una manera de respondre-li i una descripció breu, i posa al mateix formulari que no hi adjunti documents. Si els missatges del formulari no arriben, els correus del formulari de contacte no arriben explica les causes habituals.

Què t'exigeix el RGPD i quina eina el compleix és una pregunta per al teu col·legi professional i el teu delegat o assessor de protecció de dades, no per a un dissenyador web. El meu paper és que la web enviï la gent al lloc correcte i no reculli d'amagat el que no ha de recollir.

Té sentit un calendari de reserves?

Per a la primera conversa, sovint sí. Per a la feina en si, no.

Una trucada de presentació curta reservada des de la web estalvia el «quan et va bé?». Que sigui breu, fes dues o tres preguntes al formulari de reserva per saber qui ve, i bloqueja les setmanes de tancament de trimestre i de la renda perquè les consultes noves no et caiguin a sobre. A reserves en línia a la teva web explico per què reservar una conversa, i no una feina, encaixa millor quan cal pressupost.

Què dona confiança a la web d'una gestoria?

Proves concretes i comprovables.

  • La col·legiació, amb el nom complet del col·legi i, si n'hi ha, enllaç al seu cercador públic, perquè es pugui comprovar amb un clic.
  • Ressenyes de clients reals, millor al teu Perfil d'Empresa de Google, una font de la qual el visitant ja es refia. Demana-les quan un assumpte ha sortit bé, no en plena campanya. A ressenyes i testimonis a la teva web explico com mostrar-les sense que semblin d'atrezzo.
  • Un correu amb el teu propi domini. Una gestoria que demana extractes del banc des d'una adreça gratuïta fa dubtar. Correu amb domini propi? explica com muntar-lo.
  • Una adreça física i un telèfon de debò, si tens despatx on es pot anar.

El que no dona confiança: un mur de logos dels programes que fas servir, un comptador d'«anys d'experiència» sense cap nom al darrere, o un blog aturat fa dos anys.

Necessites un blog?

Només si algú del despatx té ganes d'escriure i ho mantindrà. Fan més unes quantes pàgines de resposta clares: què necessita qui es dona d'alta com a autònom, què cal portar a la primera reunió, què canvia quan contractes el primer treballador. Aquestes pàgines es reenvien, es troben a Google i no caduquen com una notícia amb data. Mantén-les generals i convida a parlar de cada cas, en lloc de donar consells que depenen de detalls que no has vist.

Què fa variar el cost de la web d'una gestoria?

El nombre de pàgines per tipus de client, quants idiomes necessita la web, si s'hi integren les reserves i l'enllaç al portal, i quant de text aportes tu. La web d'un despatx petit amb portada, tres pàgines de clients, una d'equip i una de contacte és un projecte modest. El que costa cada tipus de projecte és a la pàgina de preus, i el que inclou una web, a la pàgina de webs.

En resum

  • Digues a la primera pantalla amb qui treballes, què treus de sobre i com començar.
  • Dona a cada tipus de client principal la seva pròpia pàgina, amb les seves paraules.
  • Explica com cobres, encara que facis pressupost de cada cas.
  • Ensenya les persones reals i els idiomes en què atens.
  • La documentació, pel portal, mai pel formulari de contacte.
  • Deixa reservar una primera trucada i bloqueja les setmanes de més càrrega.
  • Aposta per proves comprovables: col·legiació, ressenyes a Google, correu amb el teu domini.

Si la web de la teva gestoria encara obre amb una encaixada de mans i una llista de serveis, envia'm la teva web i tindràs un preu tancat i una data de publicació el mateix dia laborable.