Una web. Quan obres un segon local, aquest té la seva pròpia pàgina a la web que ja tens i el seu propi Perfil d'Empresa de Google. No té domini propi, ni factura d'allotjament pròpia, ni una còpia de la teva portada amb el nom de la ciutat canviat.
Una segona web divideix l'historial de cerca que has anat acumulant, duplica tot el que has de mantenir al dia i no fa res pel client, que només vol saber quin dels teus locals li queda més a prop i si està obert ara mateix. Aquí tens quan es doblega aquesta regla, què ha de portar la pàgina de cada local i com connectar-la amb Google perquè tots dos surtin a les cerques correctes.
Per què no una segona web?
Per tres raons, i la primera és la cara.
El teu domini té història. Cada any que fa que està publicat, cada pàgina que algú ha enllaçat, cada cerca de la qual ha guanyat un clic, pertany a aquest domini. Un domini nou comença de zero, i comença de zero a la ciutat on menys et coneixen. La pàgina d'un local a la web que ja és teva hereta el que la web s'ha guanyat. És la mateixa raó per la qual un redisseny ha de conservar els seus URL, i ho explico a refer la web sense perdre posicions.
Dues webs són dues de tot. Dues renovacions d'allotjament, dues renovacions de domini, dos horaris per canviar quan arriba un pont, dos formularis de contacte per provar, dos llocs per arreglar quan l'eina de reserves canvia el seu codi. El que costa una web cada any ho pagaries dues vegades, i la segona web sol ser la que es deixa d'actualitzar sense que ningú se n'adoni.
Google posa nom al patró. Les seves polítiques sobre spam tenen un apartat sobre l'abús de pàgines porta, que tracta de llocs o pàgines creats perquè apareguin com a resposta a cerques similars i específiques. Un dels exemples és tenir diverses pàgines o noms de domini orientats a regions o ciutats concretes que porten els usuaris a una mateixa pàgina. Una segona web que és la primera amb la ciutat canviada, i que envia la gent al mateix telèfon i al mateix formulari de reserves, és just el que descriu aquesta frase. No et donarà dos resultats. Et pot costar el que tens.
Quan té sentit una segona web?
Quan el segon local és un altre negoci, no una segona còpia d'aquest.
Un altre nom al rètol. Un altre servei, de manera que el client d'un no reconeixeria l'altre. Un altre propietari o una societat diferent que algun dia es podria vendre per separat. Una franquícia les normes de marca de la qual exigeixen una web per franquiciat. En aquests casos la segona web és honesta, perquè tracta d'una altra cosa.
Hi ha dos casos que semblen excepcions i no ho són. Un local nou en una comunitat amb una altra llengua no necessita una segona web: necessita la versió en aquella llengua de la web que ja tens. Si vens a consumidors a Catalunya, el Codi de consum (Llei 22/2010, article 128-1) demana que la informació comercial adreçada a ells, com ara ofertes, pressupostos o factures, estigui disponible en català, tot i que no obliga a tenir tota la web en català. I un negoci que treballa des d'una sola oficina però també atén una altra ciutat no ha obert un segon local. Això és una zona de servei, i es treballa sense fingir que hi tens una adreça.
Què necessita la pàgina d'un local?
Tot el que necessitaria un client plantat davant d'aquella porta concreta, escrit per a aquella porta.
- L'adreça escrita sencera, amb un carrer o un punt de referència proper si l'edifici és difícil de trobar. No només un mapa incrustat.
- L'horari d'aquell local, inclòs el dia que no coincideix amb el de l'altre.
- El telèfon que sona en aquell local, no el que sona al primer.
- Com arribar-hi i entrar. Aparcament, transport públic, quina porta, si hi ha escales.
- El que s'hi ofereix, si canvia. Si la segona clínica no fa el tractament que fa la primera, digues-ho a la pàgina, o el client reserva, condueix fins allà i se n'assabenta a recepció.
- Les persones. Qui hi treballa, amb una foto real feta en aquella sala.
- Una manera de reservar o de contactar que arribi a aquell local. Un «Reserva» que per defecte reserva al primer local és la manera més habitual en què falla la pàgina.
- Fotos d'aquell lloc, no de l'altre.
El que la pàgina no pot ser és la pàgina del primer local amb el nom de la ciutat canviat. Dues pàgines que diuen el mateix en ciutats diferents són un altre cop el patró de les pàgines porta, amb un domini en lloc de dos. Si no pots escriure un paràgraf que només sigui cert del nou local, la pàgina no està llesta. Escriu el que és concret: el barri, l'edifici, com és la feina allà.
Dona a la pàgina una adreça que una persona pugui teclejar: elteunegoci.cat/reus o elteunegoci.cat/centres/reus. Deixa la portada per al negoci i posa les pàgines dels locals un nivell per sota.
On encaixa el Perfil d'Empresa de Google?
Un perfil per local, i cadascun apuntant a la seva pròpia pàgina.
Les directrius de Google per mostrar correctament la teva empresa són concretes en les dues meitats. Sobre el nombre de perfils: no s'ha de crear més d'una pàgina per a cada ubicació de l'empresa, tant si és en un sol compte com en diversos. Sobre on enllaça cada perfil: demanen indicar un lloc web que representi aquella ubicació. Així que el nou local té el seu propi perfil, amb el seu horari i el seu telèfon, i el camp de lloc web d'aquest perfil apunta a la pàgina del local, no a la portada.
El nom continua sent el nom. Les directrius diuen que ha de coincidir amb el nom real de l'empresa, tal com apareix a l'aparador, a la web i al material d'oficina. Afegir-hi la ciutat, tret que la ciutat sigui al rètol, és el tipus d'informació innecessària que, segons la mateixa pàgina, pot fer que suspenguin el perfil. La rellevància per a aquella ciutat se la guanya la pàgina, que sí que pot dir el nom de la ciutat tantes vegades com sigui veritat.
Després mantén les tres coses d'acord: l'adreça, l'horari i el telèfon del perfil, de la pàgina del local i del peu de la web haurien de coincidir lletra per lletra. Un client que veu les set a Google i les vuit a la teva web ja no es refia de cap de les dues.
Què canvia a la portada?
Menys del que esperen els propietaris.
La portada continua parlant del negoci. El que guanya és una manera de triar local que no fa nosa: dues targetes curtes a prop de dalt, cadascuna amb la ciutat, l'horari d'avui, el telèfon i un botó que hi reserva. El peu de pàgina mostra les dues adreces. La pàgina de contacte pregunta per a quin local és el missatge, perquè una consulta de Reus no acabi a la recepció de Tarragona i s'hi quedi.
El que no hauria de fer la portada és aturar el visitant a la porta. Una pantalla de «Tria el teu local» que apareix abans de qualsevol contingut és un mur davant de qui ve d'una cerca que ja li ha dit quin local volia. Ensenya el negoci, ofereix la tria i deixa que les pàgines dels locals facin la feina local.
L'eina de reserves és la peça que cal revisar amb cura. Gairebé tots els programes de reserves admeten diversos centres, però el centre per defecte sol ser el primer que vas donar d'alta, i un enllaç que no digui el contrari hi reserva. Cada pàgina de local necessita un enllaç que porti al seu propi calendari. Com incrustar-lo sense trencar la pàgina ho explico a reserves en línia a la teva web.
Què falla més sovint?
Una llista curta, i tot es pot arreglar aquesta setmana.
- El perfil nou enllaça a la portada. El client arriba des del mapa i ha de tornar a buscar el local.
- L'horari copiat del primer local. Ningú no es va recordar que el segon tanca abans els dissabtes.
- Un sol formulari de contacte sense camp de local. Les consultes d'un local les contesta l'altre, i tard.
- Un domini amb el nom de la ciutat comprat per impuls.
marca-reus.catamb una web a part. Si ja està comprat, redirigeix-lo a la pàgina del local i deixa'l caducar quan toqui renovar-lo. No hi construeixis res a sobre. - Una pàgina de local escrita en una tarda. «Estem orgullosos de servir Reus» i un mapa. No diu res que un client pugui fer servir, ni res que un cercador pugui distingir de l'altra pàgina.
- Ningú no pot afegir el tercer local. La web es va fer de manera que una pàgina nova necessita un dissenyador, així que el tercer local acaba sent un paràgraf a la pàgina de contacte. Pots actualitzar la teva web tu mateix? és la pregunta que cal fer-se abans del segon local, no després.
Quant costa?
Si la teva web ja admet pàgines noves, la pàgina d'un local són hores de feina: escriure-la bé, connectar l'enllaç de reserves i fer-la coincidir amb el perfil nou. El manteniment continuat és un pla mensual, i el seu preu és a la pàgina de preus.
Si la web no admet una pàgina nova sense un dissenyador, o es va fer com una sola portada llarguíssima, el segon local és el moment d'arreglar-ho. El que costa una web depèn del que porta a dins, i què entra en cada cas ho explico a pàgines web.
El que mou el cost no és el nombre de locals. És si cada local té alguna cosa certa per explicar, i si el teu equip pot afegir el següent sense trucar a ningú.
Si vols que algú miri la teva web amb uns altres ulls, escriu-me i el mateix dia laborable et dic què arreglaria primer, amb un preu tancat i una data.