La web d'un despatx té una sola feina, i no és demostrar que el despatx té experiència. És convèncer una persona angoixada, que t'ha trobat fa noranta segons, que trucar-te és un pas segur. I després posar-li fàcil aquesta trucada.
La majoria de webs de despatxos fan el contrari. Comencen parlant del despatx, no del problema. Descriuen les àrees de pràctica amb el vocabulari del despatx i no amb el que algú escriu a Google a les onze del vespre. I després amaguen el telèfon al peu de pàgina i demanen que omplis un formulari.
Qui hi ha de debò a l'altre costat?
No és un col·lega. No és un advocat que et deriva assumptes. No és un estudiant de Dret llegint el teu currículum.
Sol ser algú que està passant la pitjor setmana del seu any. Ha rebut una demanda, s'ha quedat sense feina, s'ha separat o ha tingut un accident. No sap quin tipus d'advocat necessita i té por que només preguntar ja li costi diners. Té tres pestanyes obertes, totes tres de despatxos, i en pocs minuts en triarà un gairebé sense dades.
Això canvia el que va a dalt de tot. No compara el teu any de col·legiació amb el de ningú. Busca un senyal que portes exactament el seu problema i un altre que contactar amb tu no serà un calvari.
Què ha de dir la primera pantalla?
Tres coses, sense haver de baixar i amb paraules normals.
Quins problemes portes. «Dret de família» és una categoria. «Separacions, custòdia i pensió d'aliments a Tarragona i Reus» és una resposta. Escriu el que diria el teu client, no el nom de la teva àrea. Qui busca «la meva exparella vol endur-se el meu fill a viure a una altra ciutat» no busca «dret matrimonial».
On treballes. Ciutats i comarques amb nom, no «servei a tota la zona i rodalia». La gent filtra per geografia abans que per qualsevol altra cosa, i una cobertura vaga es llegeix com cap cobertura.
Com contactar amb tu, per dues vies. Un telèfon que es marqui amb un toc des del mòbil i una via més. No quatre. A Espanya, moltes vegades aquesta segona via és WhatsApp. La reserva en línia funciona bé en despatxos que donen la primera consulta en horaris fixos, i malament en els que abans han de descartar un conflicte d'interessos. Tria la que el teu despatx atendrà de debò avui.
Per què les pàgines de cada àrea importen més que la portada?
Perquè gairebé ningú no hi entra per la portada.
La gent busca un problema, no un despatx. Arriba a la pàgina que encaixa millor amb «acomiadament improcedent indemnització València» o amb «renunciar a una herència amb deutes». Si aquesta pàgina és una línia en una llista d'onze àrees, aterra en una cosa genèrica, no aprèn res i se'n va.
Una pàgina per tipus d'assumpte. Amb una extensió de debò i escrita com una resposta: com és el procés, quant sol trigar, què ha de portar a la primera reunió, què passa si no fa res. La pàgina que respon la pregunta és també la que surt a Google per a aquesta pregunta. Aparèixer a les cerques locals és sobretot això, més la feina al teu Perfil d'Empresa de Google.
Els despatxos que fallen aquí solen tenir una única pàgina enorme de «Serveis» que intenta captar totes les cerques alhora. No en capta cap. Quantes pàgines necessita la teva web és una qüestió d'abast, però en un despatx el mínim és una pàgina per cada àrea en què vulguis assumptes de debò.
Què els falta gairebé sempre a les fitxes dels advocats?
Una foto d'una persona i una frase en primera persona.
Les fitxes de l'equip són de les primeres coses que algú mira abans de trucar, i gairebé sempre són el més mort de la web. Any de col·legiació, títols, màsters, associacions, una llista de tribunals. Tot necessari, i res d'això no és un motiu per trucar.
Posa dues coses a sobre d'aquesta llista. Quins assumptes portes, dit clarament. I alguna cosa que demostri que parles amb els teus clients com a persones i no com a expedients. Un paràgraf honest pesa més que tres de mèrits, perquè els mèrits es donen per descomptats i el client tampoc no els sap valorar.
Aquí les fotos importen més que en gairebé qualsevol altra web. Mateixa llum, mateix fons, mateix enquadrament, per a tothom. Una pàgina on tres socis tenen bones fotos i el quart n'ha posat una d'un casament, retallada, diu al client alguna cosa sobre com cuida el despatx els detalls. Les fotos que necessites cobreix la resta.
Quina part no li toca decidir al dissenyador?
El que un advocat pot dir de si mateix a la seva publicitat. Això ho marquen les normes deontològiques de l'advocacia i el teu col·legi, no una agència de màrqueting, i revisar-ho li toca al despatx, no a mi. Però si qui et fa la web no ho té en compte, t'escriurà textos que hauràs de llençar.
A la pràctica, afecta tres coses de la web:
- Els superlatius. «Els millors advocats de Màlaga» o «número u en divorcis» és just el que et proposarà per defecte una agència de màrqueting generalista. Si no ho pots demostrar, no ho publiquis.
- Opinions i resultats. Cada testimoni i cada xifra de casos guanyats ha de ser certa i comprovable abans d'arribar a una pàgina, i explicar un cas mai no es pot saltar el secret professional. Decideix aviat si estàs disposat a avalar-los.
- La revisió. Sigui quina sigui la política del despatx sobre publicitat i confidencialitat, els textos hi han de passar abans de publicar, no després. Posa aquest pas al calendari des del principi.
Què et fa perdre la consulta sense que te n'adonis?
Coses petites, i totes tenen arranjament.
- Un formulari que no arriba enlloc. En un despatx és fàcil que passi: els missatges van a una bústia compartida i després un filtre se'ls menja. Prova'l cada mes des d'una adreça de fora. Els correus del formulari que no arriben són un dels errors silenciosos més comuns.
- Ni una pista sobre el cost. Potser no vols publicar una xifra. Però gairebé sempre pots dir com cobres: per hores, preu tancat per a aquest tipus d'assumpte, provisió de fons, si la primera consulta és gratuïta i quant dura. Callar sobre els diners fa que molta gent tanqui la pestanya.
- Un formulari que demana tota la història. Cada camp de més et costa missatges, i un formulari llarg a la primera visita sembla un examen. Nom, contacte i una línia sobre l'assumpte. La resta, a la trucada.
- Notícies caducades. Una secció de «Notícies del despatx» amb l'última entrada de fa dos anys envelleix tota la web. Treu-la en lloc de disculpar-te'n.
- Un mòbil que gairebé funciona. Qui busca advocat a les onze del vespre ho fa des del mòbil. Si el telèfon no es pot prémer i el menú d'àrees necessita tres tocs per obrir-se, aquí es perd la consulta.
Quant costa la web d'un despatx?
Depèn del que porti a dins. Un advocat que treballa sol, amb tres àrees i la seva fitxa, és a la part baixa. Un despatx amb diversos advocats, una dotzena de pàgines per tipus d'assumpte, dos idiomes i un sistema seriós per rebre consultes és a la part alta. El que costa cada tipus de web és a la pàgina de preus, i el que inclou cadascuna, també per escrit.
Dues coses mouen el preu d'un despatx més que el disseny. El nombre de pàgines per àrea, perquè cadascuna és un text de debò. I els idiomes: a Catalunya potser vols la web en català i en castellà, i si atens clients estrangers, segurament també en anglès.
La part que els despatxos subestimen és l'escriptura. Els advocats saben escriure, i justament per això les pàgines es queden mesos per fer: sembla una tasca que hauries de fer tu, i mai no és la prioritat d'aquesta setmana. Decideix al principi qui les escriu i posa-hi dates. Qui escriu els textos de la teva web repassa les opcions amb honestedat.
La prova que pots fer avui
Obre una finestra d'incògnit al mòbil. Busca el tipus d'assumpte que més t'interessa rebre, més la teva ciutat. No busquis el nom del teu despatx.
Troba el teu despatx als resultats, si hi és. Entra-hi com ho faria un desconegut. I cronometra quant trigues a respondre tres preguntes: aquest despatx porta el meu tipus de problema?, on és?, com parlo amb una persona? Si alguna de les tres et porta més d'uns quinze segons, aquesta és la feina, i gairebé sempre és de textos i estructura, no de redisseny.
Si prefereixes que me n'encarregui jo, escriu-me. Et contesto el mateix dia laborable amb un preu tancat i una data de publicació, per escrit.