Menys de les que et penses, i més concretes del que et penses. Gairebé totes les webs de negocis petits necessiten entre vuit i quinze imatges reals, i els projectes no s'encallen perquè el propietari no pugui aconseguir quinze fotos. S'encallen perquè ningú no li ha dit mai quines.
Així que aquí tens la llista. Gairebé tot ho pots fer aquesta setmana, sense contractar ningú.
Per què s'encallen tants projectes per això?
Perquè primer s'aprova el disseny, i el disseny és ple de fotos que semblen definitives i no són teves.
Una maqueta es munta amb imatges provisionals perquè puguis valorar la composició. L'aproves. El programador la munta. I llavors el projecte s'atura, a vegades durant mesos, perquè les fotos reals no existeixen i ningú no va reservar el dia que cal per fer-les. És el motiu més habitual pel qual una web triga més que les setmanes del pressupost.
A més, als papers no se sol veure. Gairebé tots els pressupostos donen per fet que les imatges les poses tu, cosa que és raonable i un acord perfectament just, però només si ho sabies. És una de les preguntes que val la pena fer abans de signar res, juntament amb tota la resta que un pressupost calla.
Quines fotos necessita de debò la web d'un negoci petit?
Ves per ordre. Les quatre primeres són les que més compten.
Una bona imatge principal. El primer que es veu a la portada. Ha d'ensenyar el que fas de debò, al teu local de debò, amb les teves eines de debò. Res d'encaixades de mans. Res d'un portàtil damunt d'una taula impecable.
El teu equip, o tu. Una foto decent de la persona amb qui tractarà el client. Un sol retrat sincer funciona millor que una web anònima, perquè la gent contracta una persona i ho sap.
La feina en si. De tres a sis imatges de feines acabades: plats servits, habitacions reformades, aparells d'aire condicionat instal·lats, el que sigui en el teu cas el resultat. Pesen més que qualsevol cosa que escriguis sobre qualitat.
El lloc. La façana, perquè la gent la reconegui quan arribi. L'interior, perquè sàpiguen on entraran. Si els clients venen al teu local, aquestes dues fotos els treuen dubtes reals.
El procés, si el procés ven. Als oficis i als fabricants els serveix més que a ningú. Una foto a mitja feina demostra que en saps d'una manera que una foto del resultat no pot.
Tot el que una pàgina de servei anomeni en concret. Si tens una pàgina sobre reformes de cuines, necessita una cuina. Una pàgina de servei il·lustrada amb una imatge genèrica sembla escrita per algú que no ha fet aquella feina.
I ja està. Amb deu a quinze fotos cobreixes una web normal de cinc a vuit pàgines. No et cal una biblioteca.
Què tenen de dolent les fotos de banc d'imatges?
Dues coses, i només una és estètica.
L'evident: el teu visitant ja ha vist aquella imatge, i et fa intercanviable amb qualsevol altre negoci que va comprar la mateixa llicència. Algú que compara tres empreses de la seva zona busca un motiu per creure's una d'elles. Una foto genèrica no és aquest motiu.
La menys evident: la foto de banc et treu informació sense que te n'adonis. Una foto real de la teva botiga diu a algú com està l'aparcament, de quina mida és el local, si sol haver-hi gent, si és el tipus de lloc on se sentirà a gust. Una imatge preparada no li diu res. Estàs gastant l'espai més valuós de la pantalla en una foto que no respon cap pregunta.
Les fotos de banc serveixen de textura. Un fons, una cosa abstracta, la il·lustració d'una idea que no es pot fotografiar. No serveixen com a prova.
Les pots fer amb el mòbil?
Moltes vegades, sí. Els mòbils d'ara fan fotos més que suficients per a una web, i una foto real feta amb el mòbil guanya sempre una foto de banc molt polida.
El que falla poques vegades és la càmera. Gairebé sempre és la llum. Quatre coses ho arreglen gairebé tot:
- Fes les fotos al costat d'una finestra, de dia i amb els llums del sostre apagats. La llum barrejada és el que fa que un interior es vegi tèrbol i groguenc.
- Neteja l'enquadrament abans. Treu la paperera, els cables, la caixa de cartó, la tassa. Endreçar és qüestió de dos minuts i fa més que qualsevol edició.
- Acosta't més del que et sembla natural. Gairebé totes les fotos d'aficionat són d'una habitació. Tu vols fotos d'una cosa.
- Fes-les en horitzontal per a la web i treu-ne una versió vertical del mateix enquadrament per a les xarxes. Voldràs les dues i no et vindrà de gust repetir-les.
Contracta un fotògraf quan el que vens entra pels ulls i hi ha molt en joc: menjar, interiorisme, pisos i apartaments turístics, qualsevol cosa on la foto sigui el producte. Un restaurant amb fotos fluixes dels plats està perdent reserves, i cap disseny no ho arregla.
Quina mida haurien de tenir els fitxers?
Envia els originals. No en canviïs la mida, no facis captures de pantalla i no els enviïs per WhatsApp, que comprimeix les fotos i perden qualitat. Si no hi ha cap altra manera, envia'ls com a document. Qui munti la web necessita el fitxer a mida completa per treure'n les mides correctes.
Després deixa que la web s'encarregui del pes, perquè aquí és on xoquen les fotos i la velocitat. Una imatge principal sense optimitzar és el motiu més habitual pel qual una portada es nota lenta, i els llindars de Core Web Vitals de Google consideren un problema un Largest Contentful Paint (LCP) de més de 2,5 segons. Aquest element més gran sol ser la foto principal. Arreglar-ho és feina del programador, no teva: dimensions correctes, formats moderns i mides pensades per al mòbil. Però només passa si algú hi està pendent, i per això una web lenta sol ser un problema d'imatges i no d'allotjament.
Hi ha una cosa que sí que et toca: posa nom als fitxers. entrada-botiga.jpg serveix més que IMG_4471.jpg, a tu i als cercadors.
I les fotos de gent que ja no treballa amb tu?
Pensa-hi abans d'encarregar una sessió amb tot l'equip.
Les fotos de la plantilla caduquen abans que qualsevol altra cosa de la web, i una pàgina amb tres persones que van marxar al març treu credibilitat a tot el que hi ha al voltant. Si al teu negoci la rotació és normal, prioritza fotos de la feina i del local per sobre de retrats posats de cada persona, i tingues una foto actual de qui dirigeix el negoci.
Demana permís per escrit a les persones que es reconeguin a les fotos, tant a la plantilla com als clients. Per al RGPD, la imatge d'una persona reconeixible és una dada personal. És un missatge curt, i t'estalvia una conversa molt incòmoda més endavant.
La llista per a qui tingui la càmera
Copia-la, canvia els noms pels teus i fes-ho en una tarda:
- Façana del local, des del costat per on arriben els clients.
- Interior, pla general, de dia i endreçat.
- Un retrat del propietari o de qui porta el negoci.
- De quatre a sis resultats acabats.
- Dues fotos a mitja feina, si el procés ven.
- Una imatge concreta per a cada pàgina de servei.
- Una versió horitzontal i una altra de vertical de les tres millors.
Les mateixes fotos haurien d'anar al teu Perfil d'Empresa de Google, on fan una feina completament diferent: formen part de com apareixes a les cerques locals, a Google i a Google Maps.
La fotografia no sol entrar en el preu d'una web, i en les meves tampoc: les sessions de fotos van a part. El que sí que mou el preu és el nombre de pàgines, qui escriu els textos i si hi ha botiga, i ho tens tot a la pàgina de preus.
Si estàs pensant a refer la web i no saps per on començar amb les fotos, escriu-me i el mateix dia laborable tens un preu tancat i una data.