Probablement sí, però no la web que t'imagines. Si el compte ja t'omple l'agenda, la resposta no és refer-ho tot en deu pàgines. És una web petita que faci les quatre feines que un perfil no pot fer, i res més.
Molts negocis bons funcionen anys només amb Instagram. Perruqueries, estudis de tatuatge, pastisseries, fotògrafs, rentat de cotxes a domicili, pastissos per encàrrec, petites empreses de reformes. El canal funciona. La pregunta no és si deixar-lo. La pregunta és què se t'escapa per aquí.
Què fa ja bé Instagram per tu?
Més del que reconeix gairebé ningú que fa webs.
Posa la teva feina acabada davant de gent que no et buscava. Porta la prova, que en un ofici o en un negoci d'estètica és tota la venda. Et dona una cara i una veu, i deixa que algú t'escrigui a les onze de la nit sense haver de trucar.
Res d'això no és fàcil de copiar en una web, i cap web no ho substituirà. Si algú et diu que deixis Instagram, no li facis cas.
Què no pot fer un perfil?
Quatre coses, i són les que et costen diners sense fer soroll.
No el troba qui no és a l'aplicació. Obre una finestra privada del navegador i busca el que vens més el nom del teu poble o del teu barri. Mira què troba de debò un desconegut. Si surten tres competidors, un directori i ni rastre de tu, aquest és el forat, i està fet de gent que no va tenir mai l'ocasió de triar-te. No es tanca amb una sola pàgina, però la web és on comença, juntament amb un Perfil d'Empresa de Google complet.
No respon les preguntes avorrides. Treballes amb tal mútua? Arribes fins a Reus? Quant surt de debò un tint complet? Obres els dilluns? Fas locals o només habitatges? Cadascuna arriba per privat o per WhatsApp, i contestar-les una per una és feina sense cobrar que fas fora d'hores. Una pàgina respon cada pregunta una vegada, per sempre i per a tothom.
No accepta una reserva ni una paga i senyal mentre dorms. Un enllaç a la bio sí, i aquesta és la clau: l'enllaç ha de portar a algun lloc. A un lloc amb el teu horari, les teves condicions i els teus preus al costat del botó. La reserva en línia és la diferència entre una eina de cites i una eina de cites en què la gent confia prou per fer-la servir.
No et dona una llista de clients que sigui teva. Els seguidors no són contactes. No els pots enviar correus, no els pots exportar ni hi pots arribar fora de l'aplicació el dia que l'aplicació decideix que avui ets menys interessant que ahir.
Què passa el dia que el compte cau?
Els comptes es pirategen. Els comptes els desactiva un sistema automàtic que no dona explicacions. L'abast canvia després d'un ajust que ningú no va anunciar, i un negoci que tenia l'agenda plena al març està tranquil al maig sense que s'hagi trencat res.
No cal que creguis que res d'això sigui probable per adonar-te de fins a quin punt estàs exposat. Si passés demà, com diries als teus clients on trobar-te? Sent sincers, gairebé cap negoci que viu només d'Instagram no podria. No perquè els clients hagin marxat, sinó perquè mai no hi va haver una manera d'arribar-hi que no passés pel compte.
Una web no et protegeix d'una mala setmana. És l'adreça que continua sent teva mentre els canals canvien. És el mateix argument que de qui és la teva web en realitat, un nivell més amunt.
Com és la versió petita?
Més petita del que et penses. Per a un negoci que ja rep feina per les xarxes, la web útil té d'una a cinc pàgines:
- Què fas, per a qui i on. Pobles i barris amb nom, no «Barcelona i rodalia».
- Preus, o com a mínim forquilles. És el que la gent se salta i el que més missatges t'estalvia. Una forquilla amb un «depèn de» sincer guanya el silenci.
- La prova. Ja la tens. Són les teves publicacions dels dos últims anys. Les fotos que necessites són gairebé totes fotos que ja has fet.
- Una sola manera de reservar. Una. Un calendari, un formulari, un telèfon o un WhatsApp, triat perquè és el que de debò contestaràs.
- Una manera de recollir adreces de correu. Encara que sigui un formulari senzill, amb la seva política de privadesa, perquè recull dades personals. És l'única línia amb els teus clients que no controla ningú més.
I ja està. Sense blog, sense pàgina d'equip, sense catorze pàgines de servei. Les pots afegir d'aquí a un any si la web demostra que les mereix.
Com saps si la necessites ja?
Tres comprovacions, deu minuts en total.
- Busca't. Finestra privada, el teu servei més el teu poble. Després busca només el nom del teu negoci. El que troba algú que busca el teu nom a Google després de veure la teva feina sovint és tota la decisió.
- Llegeix els teus últims vint missatges privats. Compta quants són preguntes i no reserves. Aquesta xifra són les hores que una pàgina et tornaria cada mes.
- Intenta enviar un preu. Pensa en una clienta habitual i imagina que li envies un enllaç amb el que cobres. Si no hi ha cap enllaç per enviar, aquesta és la pàgina que falta.
Hi ha una quarta resposta que val la pena dir clarament. Si tens l'agenda plena per a tres mesos, no contractaràs ningú i no vols créixer, una web no t'ajudarà aquest trimestre. Fes-la abans de necessitar-la. El pitjor moment per començar és la setmana que deixen d'entrar reserves.
Quant costa?
El que costa una web depèn del que porta a dins. El que entra a cada encàrrec ho tens a pàgines web, i el que mou el preu, a la pàgina de preus.
La xifra que més importa és el que ja estàs gastant. Suma les nits que passes contestant les mateixes cinc preguntes per privat, més les feines que es va endur qui era més fàcil de trobar a Google. Aquest total sol ser la comparació real, i poques vegades és petit.
Per on començar aquesta setmana
Apunta les cinc preguntes que més contestes per privat. Escriu els teus preus al costat, encara que sigui amb forquilles. Aquest document ja és gairebé tota una web, i és la part que ningú més no pot escriure per tu.
Si vols que algú miri la teva web, o que et digui si te'n cal una, escriu-me i el mateix dia laborable et dic què faria primer, amb un preu tancat i una data.