Ves al contingut
Vayle

Pàgines web

El teu negoci hauria de fer servir un domini .es o un .com?

Si vens a Espanya, .es. Si també vens fora, .com, i registra el .es. Tots dos funcionen: el que decideix és a qui vens i a nom de qui està el domini.

· 6 min de lectura

El teu negoci hauria de fer servir un domini .es o un .com?

Si els teus clients són a Espanya, fes servir el .es. Si una part real d'ells és en altres països, fes servir el .com i registra també el .es. Qualsevol dels dos funciona, i l'elecció importa menys que dues coses que la gent se salta: quina és l'adreça principal i a nom de qui és el registre.

Aquí tens com decidir i què fa de debò cada terminació.

Quina diferència hi ha entre .es i .com?

El .es és el domini de país d'Espanya. El gestiona Red.es, una entitat pública, a través de dominios.es, on es publiquen les seves normes de registre.

El .com és genèric. Qualsevol persona, des de qualsevol lloc, pot registrar qualsevol .com que estigui lliure. No diu res sobre on és un negoci ni a qui ven.

Si treballes a Catalunya hi ha una tercera opció, el .cat, que és el domini de la llengua i la cultura catalanes. Té sentit si la teva web és en català i vens sobretot a Catalunya, però el tractaria igual que els altres dos: una adreça més que convé tenir, amb una de principal clara.

Aquesta és tota la diferència tècnica. La resta és el que vol dir per a un client i per a Google.

Un .es t'ajuda a sortir a Google a Espanya?

Ajuda, però no és el que decideix.

La documentació de Google sobre llocs multiregionals explica que els dominis de país, com el .es, són un senyal fort, per als usuaris i per als cercadors, que la web està pensada per a un país concret. Un .es diu a Google que ets d'Espanya sense fer res més.

La mateixa pàgina explica que un domini genèric com el .com també es pot orientar a un país amb altres senyals. Entre aquests cita les anotacions hreflang, la ubicació del servidor i senyals locals com les adreces i els telèfons de les pàgines, l'idioma i la moneda locals, els enllaços des d'altres webs de la zona o els senyals del teu Perfil d'Empresa.

Torna a llegir aquesta llista, perquè és la que importa. Un lampista de València amb un .com, amb la seva adreça de València a totes les pàgines, els preus en euros, un Perfil d'Empresa de Google en aquella adreça i enllaços de proveïdors i associacions de la zona és clarament espanyol per a Google. Un .es amb una portada genèrica, sense adreça, sense cap ciutat esmentada i sense Perfil d'Empresa no ho és. La terminació dona una empenta. La feina la fa el contingut.

Així que el .es és una bona opció per defecte per a un negoci a Espanya. El que no fa és arreglar una web que mai no diu on és.

Un .es ajuda amb els clients?

Sí, d'una manera més discreta que a les cerques.

Algú de Saragossa que entra en un .es sap abans de llegir una paraula que el negoci probablement és a Espanya i que l'enviament probablement és nacional. En un .com ho ha de comprovar. En una botiga és el primer que buscarà, i si la pàgina no deixa clars el preu final i on envies, una part se'n va a mirar a un altre lloc. És més un problema de la pàgina que del domini, i per això si hauries de posar preus a la teva web té una resposta clara per a les botigues.

Per a un negoci de serveis que només treballa a la seva comarca, un .es treu un petit dubte. Per a una botiga que envia a altres països, un .com en treu un altre: el comprador de fora no es pregunta si l'atens.

I si també vens fora d'Espanya?

Llavors el .com és la teva adreça principal, i registres també el .es i el redirigeixes al .com.

El motiu és la mateixa guia de Google al revés. Un .es és un senyal fort que la web és per a Espanya. Si una part important de les teves comandes arriba de França, Portugal o Alemanya, no vols que el domini digui a Google que la web no és per a ells. Un .com amb una adreça a Espanya continua semblant espanyol a qui compra des d'Espanya, i no allunya els compradors d'altres països.

El .es es registra igualment, pel mateix motiu pel qual no deixaries el nom del teu negoci sense registrar: perquè no se'l quedi un altre.

Hauries de tenir tots dos?

Si tots dos estan lliures, sí. Un domini és una quota anual petita, i el segon costa menys que la conversa que tindràs més endavant amb qui l'hagi comprat.

La regla que hi va associada: un domini és la web i l'altre hi redirigeix. Cada pàgina del domini secundari envia el visitant, i Google, a la mateixa pàgina del principal. No facis dues webs, i no posis el castellà en un domini i el català en un altre. El contingut repartit són dues mitges webs que competeixen entre si, i la documentació multiregional de Google, que compara les maneres d'organitzar una web en més d'un idioma, descriu els subdirectoris, del tipus /ca/, com l'opció fàcil de mantenir. Per a un negoci a Catalunya, la resposta és un sol domini amb rutes /es/ i /ca/.

Oblida't de les variants estranyes. No necessites el .net, el .biz, el .co ni el nom amb guionet. El nom que la gent escriu és el que vols, més l'alternativa evident perquè ningú no la faci servir en contra teva.

I si el .com està agafat?

Queda't el .es i tira endavant, tret que venguis fora.

Que algú tingui un .com amb el teu nom és habitual, i pagar-li'l gairebé mai no compensa a un negoci local. Els teus clients et troben per les cerques, pel mapa, per recomanacions i per una targeta, no endevinant la teva adreça. El que importa és que el domini de la targeta, el del teu Perfil d'Empresa de Google i el del teu correu siguin el mateix.

Comprova, això sí, que qui té el .com no és un negoci del teu sector, a la teva zona i amb el teu nom. Això és una qüestió de marques i de confusió, no de dominis, i val la pena consultar-ho amb un advocat abans d'imprimir res.

A nom de qui ha d'estar?

Al teu. Del teu negoci, a nom teu, amb el teu correu al compte.

Això falla més sovint que l'elecció entre .es i .com, i falla sempre igual: el dissenyador, el nebot o l'agència registra el domini al seu propi compte «per fer-ho més fàcil», i anys després el negoci no el pot renovar, traslladar ni demostrar que és seu. Com comprovar qui consta al registre i com recuperar-lo és a de qui és la teva web en realitat.

El domini és també on viu el teu correu. Si caduca perquè l'avís de renovació va anar a la safata d'una altra persona, la web s'apaga i amb ella totes les adreces de correu. Com funciona això per dins ho tens a els correus del formulari que no arriben.

Pots canviar de domini més endavant?

Sí, i costa més que encertar-ho a la primera.

Per a les cerques, un canvi de domini és un esdeveniment de la mida d'un redisseny. Cada adreça antiga ha de redirigir a la seva equivalent exacta, cal actualitzar el Perfil d'Empresa, cal canviar cada fitxa en directoris, i les posicions triguen a assentar-se. Es fa sovint i no és un desastre, però és un projecte, i els passos són els mateixos que a refer la web sense perdre posicions.

Si estàs a punt de fer o refer la web, decideix el domini abans de començar, no quan la web ja estigui publicada.

Quant costa?

El domini en si és una quota anual petita a qualsevol registrador, i hauria d'anar a la teva targeta, no a la meva.

Configurar la redirecció del segon domini, apuntar el correu al lloc correcte i assegurar-se que la web diu on és a cada pàgina forma part de totes les webs que faig. El que costa una web depèn del que porta a dins. El que entra a cada encàrrec ho tens a pàgines web, i el que mou el preu, a la pàgina de preus.

Si estàs triant domini o vols que algú miri la teva web, escriu-me i el mateix dia laborable et dic què faria primer, amb un preu tancat i una data.