Arregla-la si l'estructura de sota està sana i els problemes són a la superfície. Refés-la si no pots canviar el que cal canviar, o si cada arranjament ha de fer marrada per culpa d'una decisió que algú va prendre fa tres anys.
Sembla obvi fins que el pressupost el tens tu a la mà. Refer és el primer que proposa gairebé qualsevol que fa webs, perquè és més fàcil de pressupostar i més entretingut de construir. A vegades és el que toca. Moltes vegades al propietari li venen una web nova quan el que necessitava eren dos dies de feina.
Com saps quina de les dues necessites?
Deixa de mirar si la web sembla antiquada i apunta què falla de debò.
No «es veu vella». Coses concretes. El telèfon està malament a tres pàgines i no el sé canviar. El formulari de contacte no m'arriba. Al mòbil triga una eternitat a carregar-se. No puc afegir un quart servei sense pagar algú. Si algú busca «lampista Reus», no hi sortim.
Després reparteix aquesta llista en dues piles: el que està malament a la pàgina i el que està malament per sota.
El que està malament a la pàgina és contingut. Textos, fotos, preus, un botó que falta, una pàgina que no es va escriure mai. El que està malament per sota és estructura. Quines pàgines hi ha i com es relacionen, què et deixa editar, com de ràpida pot arribar a ser la web, si funciona al mòbil i si els cercadors la poden llegir.
Els problemes de superfície s'arreglen. Els d'estructura demanen refer. El que confon és que cap de les dues coses no té res a veure amb l'aspecte. Una web es pot veure tosca i tenir una estructura sana. I es pot veure d'allò més agradable i no tenir arranjament.
Què val la pena arreglar?
Més del que reconeixen la majoria de pressupostos.
Uns textos dolents s'arreglen. Si la portada no diu què vens ni on treballes, això és una feina d'escriptura, no de programació. La mateixa web amb les paraules adequades funciona d'una altra manera, i és el canvi més barat que tens a mà.
Les pàgines que falten gairebé sempre s'arreglen. Si tens cinc serveis i una sola pàgina per a tots, afegir-hi quatre pàgines és feina sobre el que ja tens, no un motiu per començar de zero.
Les canonades trencades s'arreglen. Formularis que no arriben, una adreça equivocada al peu de pàgina, un enllaç de reserves que porta a una pàgina morta. Res d'això no demana una web nova. Demana que algú l'obri i ho repari.
Les fotos s'arreglen. Les fotos de banc d'imatges amb gent que no treballa amb tu es canvien en una tarda, tan bon punt tens fotos de la teva pròpia feina.
La visibilitat local gairebé sempre s'arregla. El mateix nom, adreça i horari a tot arreu, una pàgina per cada població on treballes i un Perfil d'Empresa de Google que coincideixi amb la web. Aquesta feina va per sobre de gairebé qualsevol plataforma.
Quan toca refer-la de debò?
Quatre situacions, i totes quatre són d'estructura.
No pots editar el que necessites editar. Si canviar un preu és demanar-ho a un programador, i sempre ho serà, cap pedaç no ho canvia. El cost no és aquest canvi, és l'any sencer de canvis que no faràs.
La plataforma ha desaparegut o és a punt de fer-ho. El creador de webs va tancar, la plantilla fa anys que no s'actualitza, l'extensió de la qual depèn la web ja no la manté ningú. No estàs arreglant una web, la mantens amb respiració assistida. És el mateix parany que explico a com deixar un creador de webs.
No funciona al mòbil. No és que «es vegi una mica atapeïda», és que no funciona: text que s'ha d'ampliar amb dos dits per llegir-lo, botons que no hi ha manera de prémer, un menú que no s'obre. Adaptar això a una web feta només per a ordinador sol costar més que fer-la bé la segona vegada.
El negoci ha canviat i la web no. Ara vens una altra cosa, o a una altra gent, o en un segon idioma. Una web organitzada al voltant del que feies el 2022 et portarà la contrària a cada pàgina. L'estructura segueix el que vens, i si les dues coses s'han separat, editar textos no tanca la distància.
Si cap de les quatre no et descriu, desconfia d'un pressupost per refer-la.
Una web lenta s'ha de refer?
A vegades, i convé saber quin és el teu cas abans de gastar res.
La lentitud té causes barates i causes cares. Imatges enormes sense comprimir, una pila de scripts de seguiment, una pàgina que carrega fonts que ningú no fa servir: això s'arregla, i moltes vegades és gairebé tot el problema. Un allotjament lent també s'arregla, i surt més barat del que la gent es pensa.
La causa cara és una web que ha de fer massa feina abans que aparegui res a la pantalla. Un maquetador visual que apila efectes, una plantilla carregada de funcions que no fas servir, una web que es munta sencera al navegador a cada visita. Això es pot retallar. El que normalment no es pot és deixar-la ràpida.
L'ordre importa: mesurar, treure les causes barates i tornar a mesurar. Si després d'això continua lenta, la lentitud és d'estructura i va al costat de refer. El diagnòstic complet és a per què la teva web va lenta.
Quant costa cada opció?
Prou diferent perquè equivocar-se surti car en les dues direccions.
Els arranjaments són hores. Reescriure textos, pàgines noves sobre una estructura que ja existeix, reparar formularis, feina amb imatges, posar en ordre la cerca local. Els pots pagar d'un en un i parar quan el problema està resolt.
Refer és un projecte. El que fa moure el preu és quantes pàgines té la web, quant necessites editar tu i si surt en un idioma o en dos, que aquí sol voler dir català i castellà, o castellà i anglès a la costa. Una botiga en línia o una web per vendre a altres empreses és un altre graó. Les xifres són a la pàgina de preus, i el que entra en una web, a webs.
L'error que costa més és gastar diners de web nova en una web el problema real de la qual era que ningú no n'havia escrit els textos. El segon més car és passar-te dos anys fent petits arranjaments a una web que no havia de funcionar mai, cosa que sense fer soroll acaba sumant més del que hauria costat refer-la.
Què passa amb les posicions que ja tens a Google?
Aquesta és la pregunta que hauria de frenar una web nova, no aturar-la.
Una web amb trànsit real des dels cercadors té un valor que no es veu en el seu aspecte. Així és com un negoci perd consultes durant mesos sense entendre per què: refent la web sense traslladar aquest valor. Cada URL que canvia necessita una redirecció, els títols i els encapçalaments han de sobreviure a la mudança, i el contingut que posicionava de debò ha de continuar existint a la web nova.
Res d'això no és motiu per quedar-te amb una web que no pots fer servir. És motiu per contractar algú que ho tracti com a part de la feina i no com un afegit d'última hora. La llista de comprovació és a redissenyar la web sense perdre posicions.
Si la web no té trànsit per protegir, aquesta preocupació desapareix i la decisió es simplifica.
Hi ha una opció intermèdia?
Sí, i gairebé ningú no l'ofereix, perquè és més difícil de vendre que una web nova.
Mantenir l'estructura i canviar la superfície. Textos nous, fotos noves, les pàgines que falten, les canonades reparades i la velocitat millorada allà on surt barat fer-ho. En sis setmanes saps si el problema era la web, i ho saps per una fracció dels diners.
Si les consultes milloren, vas fer bé d'arreglar-la. Si no es mou res quan la superfície ja està bé de debò, ara saps que el problema és d'estructura i pagues la web nova amb proves en lloc d'una intuïció. En tots dos casos has de poder veure la diferència, i això vol dir saber què mesurar abans de començar: com saber si la teva web funciona.
La versió que cal evitar és anar a la deriva. Una mica de feina cada pocs mesos, sense mesurar i sense decidir, i tres anys després has pagat una web nova a terminis i continues amb la vella.
Si no tens clar de quin costat cau la teva web, escriu-me amb l'adreça i el que et falla. Et contesto el mateix dia laborable amb un preu tancat i una data, sigui per arreglar-la o per refer-la.