Per a gairebé qualsevol negoci petit, la resposta és la web. Una app es guanya el que costa quan la gent et fa servir per costum, gairebé cada setmana, i es converteix en un orfe car quan et fa servir dues vegades l'any.
I no ho dic perquè jo faci webs. Ho dic pel que el pas de la descàrrega fa a les teves xifres, i aquest pas és tot l'argument.
Per què surt tant la pregunta de l'app?
Perquè «app» és la paraula que fa servir la gent per dir «vull ser al seu mòbil».
L'instint és correcte. Els teus clients són al mòbil, i si la teva web funciona malament en un mòbil estàs perdent feines de les quals no t'assabentes mai. El que passa és que la conclusió se salta un pas. Ser al mòbil d'algú i estar instal·lat al mòbil d'algú són problemes diferents amb preus molt diferents, i el que normalment tens de debò és el primer.
Què demana de debò una descàrrega a algú?
Més que qualsevol altre pas del camí fins que et contracta.
Segueix un client nou per aquest camí. Ha de deixar el que feia, obrir la botiga d'aplicacions, buscar el nom del teu negoci i escriure'l prou bé per trobar-te, triar la teva fitxa entre els resultats, esperar la descàrrega, obrir-la, crear-se un compte i decidir què fa amb l'avís de les notificacions. Set decisions abans d'haver reservat res.
Ara segueix la mateixa persona fins a una web. Toca un enllaç en un WhatsApp o en un resultat de cerca i ja és a la pàgina. Un pas, sense compte, sense botiga.
Amb cadascun d'aquests passos de més es perd gent, i la que més es perd són els clients nous, que són just el grup que vols fer créixer. Per a un negoci amb què algú tracta tres vegades l'any, aquestes xifres no milloren mai.
Fixa't en quines apps sobreviuen en un mòbil normal. El banc. El transport públic. La cadena de cafeteries per on algú passa cada matí. El gimnàs on va quatre vegades per setmana. Totes es fan servir amb un horari, sense pensar-hi. Si el teu negoci no té aquest ritme, la icona acaba ficada dins d'una carpeta la segona setmana.
Quant costa mantenir viva una app?
El que tothom pressuposta és el desenvolupament. No és la part que fa mal.
Les quotes de les plataformes són petites i fàcils de comprovar. L'Apple Developer Program es paga per any de subscripció i es renova, segons la mateixa pàgina d'inscripció d'Apple. Un compte de desenvolupador de Google Play Console té una quota de registre que es paga una sola vegada, segons l'Ajuda de Google Play Console. Cap de les dues no t'arruïnarà, i les xifres actuals les trobaràs en aquestes mateixes pàgines.
El cost real és que una app és un segon producte amb el seu propi calendari de manteniment. iOS i Android treuen una versió gran cada any, i coses que funcionaven a l'anterior deixen de funcionar. Cada correcció, encara que sigui una errata, passa per la revisió de la botiga abans que ningú la tingui, i després només la reben els clients que actualitzen. És a dir, que una part dels teus usuaris portarà sempre la versió de l'any passat del teu negoci.
Compara-ho amb una web. Canvies un preu i en minuts és publicat per a tothom, en qualsevol dispositiu, sense res a aprovar ni res a instal·lar. Aquesta diferència no és un detall. És el motiu pel qual un equip petit manté una web al dia i abandona una app sense fer soroll. La part recurrent d'una web és petita i previsible en comparació, i a quant costa una web a l'any la tens detallada.
Què vol de debò la gent quan diu «app»?
En gairebé totes les converses, quatre coses.
Que els clients reservin o demanin sense trucar. Això és un sistema de reserves, i funciona en una web. A reserves en línia t'explico com muntar-lo bé, inclòs què passa amb el correu de confirmació.
Ensenyar preus, disponibilitat o existències. Això ho fa una pàgina, i s'actualitza en el moment que ho canvies.
Que tornin els clients habituals. El correu i els missatges ho fan millor que les notificacions push, perquè la llista és teva. Les push només arriben a qui va instal·lar l'app i va deixar les notificacions activades.
Que sigui fàcil contactar amb tu. Un telèfon que truca quan el toques, un formulari que arriba, un mapa que s'obre. Tot és feina web normal.
Quatre feines, i cap no necessita ser en una botiga d'aplicacions. Si la teva llista de desitjos per a l'app és aquesta, no vols una app. Vols una web per a mòbil que faci la seva feina, que costa una fracció i es manté amb una fracció de l'esforç.
Has provat què fa la teva pròpia web al mòbil?
Fes-ho abans de gastar res.
Agafa el mòbil, obre la teva web com ho faria un desconegut i fes el que més vols que faci un client. Reservar, demanar o enviar una consulta. Cronometra-ho. Apunta cada lloc on vas haver de fer zoom, endevinar o passar de llarg alguna cosa per trobar el botó.
Gairebé sempre la idea de l'app mor aquí, perquè el problema resulta ser un formulari impossible de fer servir amb el polze, o un telèfon que és una imatge i no un enllaç. Es resolen en una tarda. La teva web està adaptada al mòbil? és la versió llarga d'aquesta prova.
I allò d'«afegir a la pantalla d'inici»?
Tanca part de la distància, i val la pena conèixer-ho.
Una web ben feta es pot desar a la pantalla d'inici amb la seva pròpia icona i obrir-se a pantalla completa, sense les barres del navegador al voltant. Per a un client es veu i es fa servir com una app. No hi ha fitxa a cap botiga, ni cua de revisió, ni un segon codi per mantenir viu.
Sigues honest amb el que no és. No et posa als resultats de cerca de dins de l'App Store, i no et dona l'accés profund al dispositiu que té una app nativa. El que sí que et dona és la icona a la pantalla d'inici per als pocs clients habituals que la vulguin, gairebé sense cost extra, perquè és la mateixa web que havies de fer igualment.
Quan una app és de debò la decisió correcta?
Tres condicions. Si no en compleixes almenys dues, fes la web.
Ús repetit que es mesura en setmanes, no en mesos. Contacte diari o setmanal, per costum, sense que l'hagis de provocar tu.
La feina necessita el dispositiu. La càmera com a escàner, la ubicació funcionant en segon pla, feina que ha de continuar sense connexió en un soterrani, al camp o en una furgoneta entre pobles. Si qui la fa servir és el teu equip i no els teus clients, sovint el cas acaba aquí.
L'app és el producte. Vens el programari en si, no el fas servir per vendre una altra cosa. Això és un altre negoci amb un altre pressupost, i mereix un pla de debò, no un afegit.
Un gimnàs amb socis, una colla de servei que fa rutes, un client majorista que fa la comanda cada dimarts. Aquests són casos reals d'app. Un restaurant, una clínica, un despatx d'advocats, una empresa de reformes, una perruqueria, una botiga amb cent productes: aquests són casos de web, sempre.
Doncs què fas en lloc d'una app?
Gasta el pressupost de l'app en la part del camí que de debò fa aigües.
Una web ràpida que funcioni bé al mòbil. Un sol camí clar per reservar, demanar o consultar, visible al mòbil sense haver de baixar. Preus o forquilles a la pàgina que descriu la feina. Una llista de correu que sigui teva, perquè els clients que repeteixen no depenguin d'un algoritme ni d'un permís de notificacions. Si vens productes, una botiga de debò i no un catàleg amb un telèfon a sota.
El que costa una web depèn del que porta a dins. El que entra a cada encàrrec ho tens a pàgines web, i el que mou el preu, a la pàgina de preus. En la majoria de casos, això fa més pel negoci del que hauria fet l'app.
Si dubtes entre una app i una web, escriu-me i el mateix dia laborable et dic què faria primer, amb un preu tancat i una data.