Ves al contingut
Vayle

Pàgines web

Tres pressupostos, tres xifres diferents. Com es comparen de debò?

Tres pressupostos per a la mateixa web no s'assemblen perquè no són per a la mateixa web. Així els fas comparables, amb set preguntes per fer abans de signar.

· 6 min de lectura

Tres pressupostos, tres xifres diferents. Com es comparen de debò?

T'han arribat tres pressupostos per a la mateixa web, el més car costa diverses vegades el que costa el més barat i cap no explica la diferència. No és que un estudi sigui honrat i els altres dos et vulguin treure els diners. És que tots tres pressuposten feines diferents i les anomenen igual.

No pots comparar preus fins que tots tres descriguin el mateix projecte. Gairebé tota la feina és a les preguntes de més avall, i les pots enviar als tres aquesta mateixa nit.

Per què hi ha tanta diferència entre les xifres?

Gairebé sempre per un abast que no es veu al document.

El pressupost barat és una plantilla amb el teu logo, cinc pàgines, els teus textos enganxats tal com els enviïs i ningú que pensi què ha d'aconseguir la web. El car pot incloure disseny propi, funcions a mida, algú que escriu els textos i un mes de feina després de publicar. Tots dos documents diuen «pàgina web».

A més, hi ha una raó més discreta. Alguns pressupostos donen per fet que aportaràs coses que ni sabies que et tocaven. No és cap mentida, simplement no es veu, i sol sortir a la llum a les sis setmanes, quan el projecte s'atura perquè ningú no té les fotos.

Així que el primer no és triar. És aconseguir que els tres documents descriguin el mateix.

Què hi entra exactament, pàgina per pàgina?

Demana la llista de pàgines. No «unes cinc pàgines», sinó una llista de debò, amb noms.

Un pressupost que diu «de 5 a 8 pàgines» és un pressupost que més endavant discutirà amb tu si la pàgina de serveis compta com una o com quatre. Un que enumera Inici, Qui som, Serveis, tres pàgines de servei, Contacte i l'índex del blog és un pressupost al qual pots demanar comptes.

Després pregunta què hi ha en aquestes pàgines que no sigui només text. Un mòdul de reserves, una calculadora de pressupost, un llistat amb filtres, una zona de clients, un formulari de pagament, un catàleg que s'actualitza sol. Cadascuna d'aquestes coses és una feina a part, i en cadascuna un pressupost barat pot haver dit que no mentre semblava que deia que sí.

Qui escriu els textos i qui aconsegueix les fotos?

És el motiu més habitual pel qual un projecte es queda mesos a mitges.

Gairebé tots els pressupostos donen per fet que els textos i les imatges els poses tu. Gairebé tots els propietaris donen per fet que se n'encarrega l'estudi, perquè els dissenyadors els ensenyen maquetes plenes de textos que semblen acabats. Després s'aprova el disseny, el programador està a punt i el projecte s'atura onze setmanes mentre intentes escriure la pàgina de «Qui som» els diumenges al vespre.

Pregunta-ho clarament i que la resposta quedi per escrit. Qui escriu els textos de les pàgines. Qui busca o fa les fotos. Si les imatges de banc hi són incloses o es cobren a part. Si la resposta és «les poses tu», perfecte, però ara saps que el termini real inclou les teves hores d'escriptura, que és la part que ningú no planifica. És la raó principal per la qual els projectes triguen més que les setmanes del pressupost.

Quantes rondes de canvis hi entren, i què compta com una?

«Dues rondes de canvis» no vol dir res fins que saps què és una ronda.

Un estudi compta com a ronda un paquet de comentaris lliurat d'una vegada. Un altre compta cada correu que envies. Aquesta diferència decideix si tens un procés que funciona o una factura.

Pregunta què passa quan s'acaben les rondes incloses i quant cobren per hora la feina extra. Un estudi amb una resposta clara ja ha passat per això. Un que et diu «tranquil, ja ens en sortirem» és un estudi amb qui estaràs negociant al març.

Què passa l'endemà de publicar?

El pressupost s'acaba quan es publica. La teva web, no.

Esbrina què hi entra les setmanes posteriors a la publicació, i durant quant de temps. Errors, petits canvis de contingut, les coses que només veus quan els clients de debò comencen a fer-la servir. I després què passa a la llarga: allotjament, actualitzacions de la plataforma i de les extensions, còpies de seguretat, pedaços de seguretat i a qui truques quan la web cau un dissabte.

Si un pressupost no diu res de tot això, et lliuren la web com un objecte acabat i no com una cosa que ha de continuar funcionant. És una diferència real entre dues xifres que, a part d'això, s'assemblen, i d'això està fet el que costa una web cada any. El manteniment que ofereixo jo és mes a mes, el pots deixar quan vulguis i la web continua sent teva.

De qui és el resultat?

Deixa-ho per escrit abans de signar, no després de discutir.

A nom de qui es registra el domini. De qui és el compte d'allotjament. Si et donen els fitxers font. Si tens accés d'administrador o només d'editor. Si demà marxessis, si un altre professional es podria fer càrrec de la web sense refer-la.

Alguns estudis ho tenen tot als seus propis comptes per defecte, sense mala intenció, només perquè així els és més còmode. Es converteix en el teu problema el dia que vols marxar. Tinc un article sencer sobre de qui és la teva web, i el resum és que la propietat és una qüestió de papers que es resol quan demanes pressupost o no es resol mai.

Preu tancat o per hores?

Tots dos són honrats. Fallen de manera diferent.

El preu tancat posa el risc a l'estudi, així que l'abast ha d'estar molt definit. Si l'abast és vague, o l'estudi infla la xifra o et van arribant pressupostos addicionals. Per hores, el risc és teu: està bé si et refies de l'estimació i reps informes amb regularitat, i surt car si no.

Més que el model, importa el calendari de pagaments. Bestreta, fites i un pagament final lligat a alguna cosa concreta. Compte amb un pressupost que demana l'import complet abans de començar, i el mateix compte amb un que no demana cap bestreta, perquè aquell estudi no té res en joc per acabar.

Què sol faltar al pressupost més barat?

No sempre és feina mal feta; a vegades només hi falten partides. El patró es repeteix:

  • Textos i fotografia, que es donen per teus.
  • Com es veu al mòbil, tractat com una cosa automàtica. No ho és. Que una maqueta s'adapti bé a un telèfon és una decisió de disseny que porta temps.
  • Velocitat. Una web ràpida demana feina deliberada, i la diferència es nota en l'ús real. Si ningú no esmenta el rendiment al pressupost, compta amb una web lenta.
  • Redireccions i posicions a Google, si ja tens web. Refer-la sense tenir en compte les adreces antigues pot desfer anys de visibilitat en una tarda.
  • Analítica, prova de formularis i una comprovació en directe que les consultes arriben de debò.
  • Codi accessible, que és ofici normal i no un extra, però només si algú el té en compte des del principi.

Res d'això no és exòtic. És la diferència entre una web que sembla acabada i una que funciona.

Les preguntes per enviar aquesta nit

Copia això en un sol correu i envia'l als tres estudis. Les respostes et diran més que els pressupostos.

  1. Em passes la llista exacta de pàgines?
  2. Qui escriu els textos i qui posa les fotos?
  3. Què compta com una ronda de canvis, i quant es cobra el que ve després?
  4. Què inclou el primer mes després de publicar?
  5. De qui són el domini, l'allotjament i els fitxers font?
  6. Quin és el calendari de pagaments?
  7. Què passa amb les adreces i les posicions que ja tinc?

L'estudi que contesta les set amb claredat, en un dia, t'està ensenyant com anirà el projecte. Aquest és el senyal de debò en una proposta, més que la xifra del final.

Els meus preus són publicats a la pàgina de preus. El que mou la xifra és el mateix que acabes de llegir: quantes pàgines, qui escriu els textos, si hi ha botiga o reserves i quants idiomes. Com plantejo una web ho explico a la pàgina de webs.

Si tens pressupostos al davant i en vols un més per comparar, escriu-me i el mateix dia laborable tens un preu tancat i una data.