Gairebé tots els pressupostos que veuràs cobreixen la construcció. És la xifra que la gent compara, discuteix i preveu. Després la web es publica i comença a córrer una altra xifra, en silenci, mentre la web existeixi.
Ningú no t'envia aquesta segona xifra per endavant. Els imports depenen del teu país i de la plataforma, així que aquí no hi ha números: hi ha les partides, una per una, i el que fa que cadascuna pugi o baixi.
El mínim: el que paga qualsevol web
Domini. Una renovació l'any, sigui .es, .cat o .com. Fixa't en el preu del segon any als registradors que rebaixen el primer, i activa la renovació automàtica. Deixar caducar el domini és la manera més barata de perdre un negoci a internet.
Allotjament. Aquí la forquilla és enorme, i no és cap error. Una web corporativa estàtica en una plataforma moderna pot no costar res d'allotjament. Un WordPress necessita un allotjament gestionat de debò, i això ja és una quota anual seriosa. Els plans que s'anuncien a preu de saldo solen ser servidors compartits saturats, i te'ls tornes a trobar en forma de web lenta.
Certificat SSL. Hauria de venir inclòs. Si algú et cobra a part un certificat bàsic, pregunta per què.
Correu. Reenviar el correu del teu domini a una altra adreça és gratuït. Una bústia de debò a Google Workspace o Microsoft 365 és una quota mensual per cada bústia.
Per a una web senzilla i ben feta, aquesta és la llista completa, i el que més pesa és la plataforma.
On la plataforma decideix la factura
Shopify és el cas més clar, perquè la tarifa és pública: un pla mensual, abans d'aplicacions. Les aplicacions són on s'emporten la sorpresa els propietaris de botigues. Tres o quatre de pagament, cadascuna amb la seva quota mensual, i poden sumar tant com el pla o més sense que te n'adonis. Revisa-les un cop per trimestre i esborra les que no fa servir ningú.
WordPress sembla gratuït i no ho és. Allotjament gestionat, la llicència d'un tema prèmium, una extensió de formularis, una de còpies de seguretat, una de seguretat, potser un constructor de pàgines. Cadascuna és poca cosa, però juntes són una suma anual en llicències, a sobre de l'allotjament. I cada llicència s'ha de renovar, o l'extensió deixa de rebre pedaços de seguretat i continua funcionant com si res.
Una web feta a mida té el mínim recurrent més baix, perquè no hi ha extensions per llicenciar i sovint la factura de l'allotjament ni es nota. El cost és a la construcció, no a l'any.
La partida que gairebé tothom se salta: algú que la mantingui
És la resposta de debò a la pregunta, i la que fa més cosa posar en un pressupost.
Una web no és un moble. Les plataformes treuen actualitzacions, les extensions s'espatllen entre elles, els navegadors canvien, els formularis deixen de lliurar sense avisar, la configuració de l'SSL es desajusta i Google canvia el que premia. Una web que no mira ningú no es queda igual. Es degrada, sense soroll, i el primer símptoma visible sol ser un formulari que fa dos mesos que s'empassa consultes.
Tens tres opcions, i totes tres costen alguna cosa:
- Fer-ho tu. Gratuït en diners. Potser una hora al mes si no passa res, i una tarda dolenta quan passa.
- Trucar a algú quan s'espatlla. Pagues per hores, i ho pagues en el pitjor moment, amb la web ja caiguda.
- Un pla de manteniment. El meu és mensual, mes a mes, i el preu és a la pàgina de preus.
Com llegir bé aquestes opcions: un pla de manteniment no és una assegurança contra desastres. És la diferència entre una web que millora i una que es deteriora. Gairebé tot el seu valor és en els petits canvis de cada mes pels quals ningú no obriria mai una incidència.
Com és un any realista
Tres webs, amb formes reals i no de manual:
Una web de cinc pàgines per a un negoci de reformes. Domini, allotjament inclòs a la plataforma amb què es va fer, sense extensions, i el propietari canvia algun text de tant en tant. La despesa anual és bàsicament el domini, més el que costi un arranjament les poques vegades que calgui.
Un WordPress amb blog i formularis. Domini, allotjament gestionat, llicències d'extensions i, o les teves hores, o un pla de manteniment. L'allotjament i les llicències són el gruix. Sense pla surt una mica més barat, i amb més risc.
Una botiga Shopify amb unes quantes aplicacions. Pla mensual, aplicacions, domini i algú que la cuidi. És la més cara de les tres abans que ningú toqui el disseny, i bona part se'n va en aplicacions.
Comparat amb el que costa construir-la, que és el que mires quan compares pressupostos, el cost anual es queda en una fracció. La proporció amb què planifico jo és d'entre el 10 i el 25 % del que va costar construir-la, cada any.
On es llencen de debò els diners
Aplicacions i extensions que no fa servir ningú. És el primer que apareix quan revises una botiga. Sis mesos després de publicar, bona part són pes mort que es continua cobrant cada mes i continua alentint la web.
Pagar un allotjament que ningú no necessitava. Una web de cinc pàgines en un pla pensat per a una aplicació.
Pagar dues vegades el mateix. La llicència d'una extensió de SEO i una quota mensual de SEO. Una extensió de còpies de seguretat i un allotjament que ja en fa.
«Suport il·limitat» que no es fa servir mai. Si el pla no lliura res concret cada mes, pagues pel dret de trucar a algú.
Davant d'això, el que més es retalla i més es lamenta: la velocitat i el manteniment. No es nota fins que arriben visites i ningú no escriu.
La pregunta per al teu proveïdor actual
Demana per escrit la llista de tots els càrrecs recurrents de la teva web, qui té cada compte i quan es renova cadascun. Si triga més d'un dia a donar-te-la, això ja és la resposta, i gairebé sempre vol dir que els comptes no són a nom teu.
Si vols saber què et costaria a tu, escriu-me i el mateix dia laborable tens un preu tancat i una data.