Algú és a la vorera amb el mòbil a la mà, decidint si menja al teu restaurant o al del davant. Té, com a molt, quinze segons de paciència. En aquell moment la teva web té una sola feina, i no és ser bonica.
Això és el que de debò importa a la web d'un restaurant, a partir del que fa la gent i no del que queda bé en un portafoli.
Les quatre coses, per ordre
Gairebé totes les visites a la web d'un restaurant són una d'aquestes preguntes:
- Esteu oberts ara i a quina hora tanqueu?
- Què hi ha a la carta i quant costa?
- On sou exactament i s'hi pot aparcar?
- Puc reservar o demanar sense trucar?
Ja està. Tota la resta és decoració al voltant d'aquestes quatre respostes. Si un client ha de buscar qualsevol d'aquestes respostes, algun ja se t'ha escapat al restaurant amb pitjor cuina i una web més clara.
Els errors que et costen taules
La carta en PDF. És l'error més comú i el més car. Un PDF va lent amb dades mòbils, s'obre en un altre visor, s'ha de pessigar i arrossegar per llegir-lo i els cercadors no llegeixen bé el que hi ha a dins. Qui busqui un plat que tu serveixes no et trobarà. El mateix passa amb el QR de la taula si el que obre és un PDF. Posa la carta a la pàgina com a text de debò, i si fas menú del dia, també, i al dia.
L'horari ficat en una foto o en un gràfic. El mateix problema. Si el teu horari és dins d'una imatge, Google no el pot llegir, així que no el pot mostrar als resultats, així que la gent truca per preguntar, o directament no hi va.
Una animació d'entrada. Ningú no ha triat mai un restaurant perquè la web tingués una pantalla de càrrega bonica. En un mòbil amb dades són uns quants segons de res mentre algú amb gana s'espera.
Fotos antigues de plats que ja no serveixes. Els clients se n'adonen. És l'equivalent a internet d'una carta enganxosa.
Un sistema de reserves amagat a tres clics. Si acceptes reserves, la manera de fer-les va a la primera pantalla, no en una pàgina a part a la qual s'arriba des del peu de pàgina. Si fas les reserves per WhatsApp, que el botó també sigui ben visible.
Com és una bona web de restaurant
Una web de restaurant que funciona sol cabre en molt poques pàgines. Inici, carta i una pàgina de com arribar-hi o de contacte cobreixen gairebé tot. La portada respon les quatre preguntes d'abans sense haver de baixar, o baixant molt poc.
Aquí les fotos treballen més que en gairebé qualsevol altre tipus de web, i han de ser el teu menjar de debò al teu local de debò. Les fotos de banc d'imatges amb plats genèrics es noten, i treuen credibilitat a tota la resta.
La velocitat importa més que en la majoria de negocis, perquè bona part de les teves visites són al carrer amb dades mòbils i no davant d'un ordinador. Una web que triga sis segons és una web que algú amb gana abandona. Val la pena comprovar-ho bé, perquè gairebé sempre té solució.
El que els restaurants entenen malament de Google
La teva web és només la meitat de com et troba la gent. L'altra meitat és el teu Perfil d'Empresa de Google, el quadre que surt amb el teu horari, les fotos, les ressenyes i com arribar-hi. En un restaurant, aquest quadre sovint té més visites que la mateixa web.
Tots dos han de coincidir. El mateix nom, la mateixa adreça, el mateix telèfon i el mateix horari a tot arreu. Quan la web diu una cosa i el perfil en diu una altra, Google no es fia de cap dels dos, i els clients es troben la persiana abaixada i et deixen una ressenya d'una estrella. Sortir a les cerques locals depèn sobretot d'aquest perfil.
Així que, per a la majoria de restaurants, l'ordre pràctic és aquest: deixa el perfil correcte i complet, i després fes que la web respongui les quatre preguntes més de pressa que ningú del teu carrer. Aquestes dues coses guanyen gairebé qualsevol altre màrqueting que puguis pagar.
Les aplicacions de repartiment i les teves pròpies comandes
Glovo, Uber Eats o Just Eat porten volum i se n'emporten una bona part. Les teves pròpies comandes et deixen el marge i la relació amb el client, però només si la gent les troba.
El més realista per a la majoria de restaurants independents és tenir les dues coses: continuar a les aplicacions per arribar a més gent i deixar ben a la vista que es pot demanar directament des de la teva web, i que surt una mica millor, ja sigui amb un descompte, una ració més gran o simplement perquè arriba abans. El que no funciona és tenir comandes directes que ningú no coneix perquè són un enllaç minúscul al final de la pàgina.
Quant costa
El que costa una web depèn del que porti, i els meus preus actuals són a la pàgina de preus. No és un desenvolupament complicat. El que pagues és l'estructura, el disseny i que algú s'asseguri que la carta és text de debò, que Google pot llegir l'horari i que tot carrega de pressa en un mòbil enmig del carrer.
Si acceptes comandes en línia o tens diversos locals, el preu puja, perquè de debò és més feina.
La prova de dos minuts
Obre la teva pròpia web al mòbil, amb dades mòbils, de peu al carrer. Cronometra quant trigues a poder llegir la carta. Després mira si el teu horari és text o una imatge.
Si vols una altra opinió sobre la teva web, escriu-me: et dic què arreglaria primer i el mateix dia laborable tens un preu tancat i una data.