Gairebé totes les webs «en diversos idiomes» són una web en castellà amb un botó de traduir. Sembla que els idiomes estan resolts. A la pràctica, un és una web de debò i els altres són una disfressa.
Si vens a clients de Catalunya, si treballes amb turistes a Girona, Tarragona o la Costa del Sol, o si vens a altres països, la diferència es nota a la caixa. Això és el que porta de debò una web en diversos idiomes.
El problema de l'extensió
La drecera temptadora és una extensió (un plugin) o un widget de traducció: una sola web, un selector d'idioma i el text que canvia al moment.
El problema no és la qualitat de la traducció. És que moltes vegades la versió en català o en anglès no té una adreça pròpia. Si latevaweb.com/servicios només apareix en català després que el visitant premi un botó, per a un cercador allà hi ha una sola pàgina, en castellà. Qui busca en català no hi té res a trobar.
Acabes sent invisible en català mentre et penses que ho tens cobert.
El que té una web multilingüe ben feta
Una adreça per a cada idioma. /es/servicios, /ca/serveis i /en/services, o un subdomini per idioma. Cada versió és una pàgina real, que es pot indexar, enllaçar i compartir.
L'idioma ben marcat. Cada pàgina declara en quin idioma és i on són les seves equivalents. És la relació hreflang, i és el que evita que les versions competeixin entre elles al cercador. Quan falta o està a mitges, els cercadors sovint ignoren tot el muntatge, i això és pitjor que no fer-ho.
Una versió canònica per idioma. La pàgina en català apunta a si mateixa com a versió definitiva en català, no a la de castellà. Si es fa al revés, estàs dient a Google, sense adonar-te'n, que la pàgina en català és un duplicat.
Tot traduït, no només els textos de venda. Aquí és on fallen gairebé totes. El titular és en català, i després el menú, les etiquetes del formulari, els missatges d'error, el bàner de galetes, el missatge de confirmació i la pàgina 404 continuen en castellà. A qui omple el formulari en anglès i rep l'error en castellà li estàs dient, amb bones maneres, que és un client de segona.
Títols i descripcions en cada idioma. És el que la gent veu als resultats de cerca. Si no estan traduïts, perds el clic abans que la pàgina arribi a carregar-se.
La qualitat de la traducció, sense embuts
La traducció automàtica ja serveix per a un primer esborrany, però encara no per publicar sense revisar si vols que et prenguin seriosament.
El risc no són frases sense sentit, sinó errors subtils: un català ple de calcs del castellà, una carta de restaurant traduïda a l'anglès paraula per paraula, un registre massa formal on el client espera que el tractis de tu, o termes que ningú no fa servir al teu sector. Es llegeix com una cosa aliena, d'una manera difícil d'assenyalar i fàcil de notar.
El terme mitjà on acaben gairebé tots els negocis: esborrany automàtic, revisió d'algú que treballa en aquell mercat, i les pàgines que més venen escrites directament en cada idioma en lloc de traduïdes.
El que costa
Compta que cada idioma encareixi força el projecte, tot i que sense arribar a duplicar-lo. L'estructura es munta una vegada i serveix per a tots els idiomes. El que pagues és la traducció, la revisió, el disseny de més quan un text ocupa més que un altre (un text que cap en un botó en anglès pot no cabre-hi en castellà) i més proves. El que costa cada idioma de més amb mi és a la pàgina de preus.
On el cost es dispara és quan l'afegeixes després. Posar un segon idioma en una web que no es va pensar per a això moltes vegades és gairebé com refer-la. Si hi ha alguna possibilitat que més endavant necessitis el català o l'anglès, digues-ho al principi, encara que de moment no hagis de traduir res. Muntar l'estructura ara i omplir-la després surt moltíssim més barat que fer-ho al revés.
Ho necessites de debò?
No tothom ho necessita, i val més dir-ho clar que vendre-ho.
Cas clar: vens a consumidors a Catalunya, bona part dels teus clients parla català, treballes amb turistes o amb residents estrangers, o vens a altres països. També val la pena si la teva competència només és en castellà i vols un públic que ells ignoren.
Cas fluix: tens un negoci de serveis local i els teus clients no t'ho han demanat mai. Una secció en un altre idioma mig abandonada és pitjor que no tenir-ne, perquè es queda antiquada i transmet deixadesa.
Una cosa a tenir en compte: aquest article tracta de fer una web i d'aconseguir que la trobin, no d'obligacions legals. A Catalunya, el Codi de consum (Llei 22/2010, article 128-1) demana que la informació comercial adreçada als consumidors, com les ofertes, la informació fixa, els documents contractuals, els pressupostos i les factures, estigui disponible en català. No obliga a tenir tota la web en català i només afecta qui ven a consumidors a Catalunya. Si creus que t'afecta, pregunta-ho al teu gestor o a un advocat, no a un estudi web.
La prova
Obre la teva web, posa-la en català o en anglès i intenta fer el que faria un client. Omple el formulari de contacte. Provoca un error deixant un camp buit. Arriba a la pàgina de confirmació.
Si en algun punt del recorregut torna a sortir el castellà, tens una web en castellà amb una capa de pintura, i els teus clients que parlen català o anglès se'n van adonar abans que tu.
Munto les webs en diversos idiomes des de l'estructura: a projectes hi ha una web en tres idiomes per a una empresa de soldadura i una botiga Shopify en sis idiomes. Si vols la teva en castellà, català o anglès, escriu-me i el mateix dia laborable tens un preu tancat i una data.